Reforma social, servicios asistenciales e higienismo en la Barcelona de fines del siglo XIX / Horacio Capel, Mercedes Tatjer
Capel Sáez, HoracioEn:
Ciudad y territorio. Madrid, núm. 89 (1991) , p. 81-94 : plàn., il.
Al darrer terç del segle XIX la ciutat de Barcelona és un centre industrial de primer ordre que assolirà els 500.000 habitants gràcies a la immigració. Les dures condicions d'habitabilitat, les diferències funcionals dels diferents barris mostren un espai fortament segregat que es traduïa en alts índexs de mortalitat, en especial en els barris obrers i populars, i en la presència de mendicitat i pobresa. La temença de la burgesia davant una possible revolució social està present en els debats urbanístics de l'època i donarà lloc a la creació de serveis assistencials i de control social tan públics com privats, una part d'ells de la mà d'ordes religiosos. Per a combatre la malaltia i l'alta morbilitat l'Ajuntament desenvolupà una important tasca dirigida a les capes populars a través del Cos Mèdic Municipal de la xarxa de dispensaris, l'assistència mèdica domiciliària, la millora i diversificació de la infraestructura hospitalària i, finalment, la creació de l'Institut Municipal d'Higiene el 1891. Peça clau de la política de sanejament serà la creació de la xarxa de clavegueram (1891).
